Detección de necesidades de formación pedagógica del profesorado universitario en el marco del enfoque de formación profesional basado en competenciasel caso de la Universidad Católica Boliviana San Pablo

Resum

Quan els organismes internacionals van analitzar l’educació superior, van establir els objectius de la mateixa en paral·lel al impacte dels canvis en els entorns socials, polítics, econòmics, tecnològics i culturals que es donen en la humanitat. D’aquesta manera, es van determinar necessitats de canvi importants en la forma en que es prepara als professionals. Una de les respostes per afrontar aquests canvis va ser el plantejament de l’enfocament de formació basat en competències, que planteja un viratge en la formació, el perfil professional, els mètodes pedagògics i en les funcions docents, entre d’altres. Amb l’objectiu d’acostar l’educació als canvis contextuals, la vinculació sociolaboral i una formació més integral. Aquest enfocament assumit per la Universitat Catòlica Boliviana “San Pablo”, Seu de La Paz, que és el cas d’estudi d’aquesta investigació, ha reclamat canvis en el rol del docent, entre ells canvis pedagògics. Després d’uns anys d’aplicació a la universitat de l’esmentat enfocament, es busca detectar quines son aquestes necessitats `pedagògiques en el professorat. Es tracta d’una investigació qualitativa que utilitza l’estudi de cas i la investigació avaluativa com a referents metodològics de recollida d’informació, i amb eines com entrevistes i grups focals, que inclouen als membres implicats en aquest fenomen com per exemple directius, docents, estudiants i titulants. Per analitzar les necessitats pedagògiques del professorat s’ha pres com a referència la tipologia de Bradshaw que les classifica en normatives, expressades, percebudes i comparatives, però també s’ha pres com a base el model de diagnòstic i intervenció de necessitats ANISE, proposat per Perez-Campanero, qui estudia el fenomen des d’una perspectiva socioeducativa en fases seqüencials. La informació obtinguda respecte a l’enfocament mostra que en aquests darrers anys ha existit un procés d’aprenentatge per part del professorat marcant estils i formes de dur a terme la formació professional. Els resultats indiquen que respecte a l’aplicació d’aquest nou enfocament no nomes existeixen necessitats en el professorat sinó també institucionals i curriculars. Tot i que existeix una aplicació de l’enfocament en la formació de competències, principalment en la didàctica, també el professorat té necessitats pedagògiques relacionades amb la vinculació amb el context i l’avaluació de competències, entre elles l’avaluació autèntica, la pràctica pre-professional i la interdisciplinarietat. Es constata que encara es requereix claredat i formació per al desenvolupament de competències genèriques. Per últim, s’estableix la importància d’incorporar en la formació docent no només la qüestió del que en l’enfocament per competències, sinó també el com d’algunes pràctiques d’ensenyament relacionades amb mètodes de desenvolupament de competències, així com també atorga’ls-hi incentius i retroalimentació constant als seus objectius per part de les institucions.