Sostenibilidad alimentaria y salud en adultos mayores con síndrome metabólico

Resum

El síndrome metabòlic (SM) és una condició mèdica que abasta diversos factors de risc interrelacionats, com ara nivells elevats de glucèmia, hipertensió, triglicèrids alts, baixos nivells de lipoproteïnes d'alta densitat i obesitat abdominal. La presència de tres o més d'aquests factors es considera SM, augmentant el risc de malalties cardiovasculars, aterosclerosi, càncer i diabetis tipus 2, principals causes de mortalitat a nivell mundial. El SM, la incidència del qual ha augmentat en els darrers anys, està estretament vinculat als mals hàbits alimentaris. Els canvis en els hàbits alimentaris no només afecten la salut, sinó que també contribueixen al deteriorament ambiental, manifestat en l'augment de la temperatura terrestre i el canvi climàtic. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment diòxid de carboni (CO2), provinents del sistema alimentari, constitueixen una part significativa de les emissions globals. A més, la sobreexplotació de recursos per a la producció d'aliments ha agreujat la situació. En resposta, s'han implementat iniciatives com l'Acord de París i l'Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides per promoure la sostenibilitat global, incloent-hi el sector alimentari, com proposa la Comissió EAT-Lancet. Tot i que determinades dietes, com la dieta Mediterrània (DMED), són conegudes pels seus beneficis metabòlics, el seu impacte ambiental és qüestionat. Per abordar aquesta incertesa, l'objectiu general d'aquesta Tesi Doctoral és mesurar la sostenibilitat alimentària, mitjançant l'avaluació dels impactes ambientals que resulten de canvis dietètics derivats de l'adopció d'un patró de DMED, i com això pot influir al seu torn en determinats indicadors de salut, com els que determinen el SM en població adulta major de 55 anys. Contingut de la investigació La present Tesi Doctoral està emmarcada dins de l'estudi PREDIMED-Plus. Els participants, adults de 55 a 75 anys amb índex de massa corporal entre 27 i 40 kg/m² i almenys 3 criteris diagnòstics del SM, segons la definició del JIS (Joint Interim Statement), van ser avaluats mitjançant un qüestionari de freqüència alimentària validat. Els impactes ambientals es van calcular utilitzant bases de dades de sostenibilitat (Agribalyse® 3.0.1 i Hartikainen H et al.). Els resultats indiquen que l'adherència a la DMED no només beneficia la salut, sinó que també redueix les emissions de CO2, convertint-la en una dieta saludable-sostenible. Això és degut a que una major adherència es relaciona amb un consum elevat de verdures, fruits i llegums, i una reducció en el consum de carn vermella, factors que disminueixen les emissions de CO2. La forma de processar els aliments també afecta al medi ambient i la salut. Reduir el consum d'aliments ultraprocessats disminueix les emissions de CO2 i millora l'adherència a la DMED, associant-se amb pèrdua de pes i reducció calòrica. També la elecció de begudes impacta en la sostenibilitat; optar per aigua de l'aixeta i millorar les pràctiques de gestió de residus beneficia tant al medi ambient com a la salut. Menors emissions de CO2 es relacionen amb un menor risc de SM i nivells més baixos de glucèmia. Les persones amb SM, especialment aquelles amb glucèmia elevada, podrien beneficiar-se en adoptar dietes de baixes emissions com la DMED. A més, seguir dietes amb menors emissions de CO2 influeix en la composició corporal, portant a un pes més baix, una circumferència de cintura més petita i menys greix visceral. Conclusió En conclusió, la present Tesi Doctoral destaca la importància de la sostenibilitat alimentària, posant de manifest la connexió entre l'alimentació, el medi ambient i la salut. Optar per dietes respectuoses amb el planeta, com la DMED, beneficia tant al medi ambient com a la salut, especialment en persones amb SM.