Do as vs do as I sayconformity and imitation in social norm learning

  1. Giorgetti, Daniela
Dirigida per:
  1. Antoni Gomila Benejam Director/a
  2. Emilio Ramón López Navarro Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 31 de de juliol de 2023

Tribunal:
  1. Julia F. Christensen President/a
  2. Albert Flexas Oliver Secretari/ària
  3. Cristina Acedo Carmona Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 820046 DIALNET

Resum

La nostra conducta segueix normes socials la major part del temps. Les normes socials, en contraposició amb les lleis, són regles informals no explícites que els grups socials estableixen espontàniament per distingir els comportaments acceptables dels inacceptables. En aquest sentit, les normes socials constitueixen la gramàtica de la societat. Quan ens relacionem amb els nostres estimats, quan estam amb els col·legues del treball, quan anem a restaurants, estam sotmesos a gran quantitat de normes que regulen les nostres interaccions socials. Les normes influeixen la nostra manera de tractar a la gent, el treball que escollim, amb qui ens casem. Les normes poden fer honesta la gent, o saludable, o respectuosa amb el medi ambient, o justa, però també fumadora, addicta a l'alcohol, corrupta, o evasora d'imposts. Ara bé, la natura de les normes socials és una qüestió que segueix generant un intens debat. Les ciències socials estan plenes de teories de què són les normes. La majoria d'aquestes propostes, però, no expliquen satisfactòriament per què les conductes no solen ser consistents amb les declaracions explícites, amb els valors personals, i molt manco amb les lleis explícites dictades per una autoritat pública. És el problema de fer lo que dic, no lo que faig. La manera d'afrontar aquest problema és considerar primer el problema de com soriginen les normes i com es transmeten. Com és que s'estableixen normes. Com és que tenen força motivacional. Aquesta és la pregunta que aquesta tesi intenta contribuir a respondre. Miraré de proporcionar una resposta general i posar-la a prova amb l'estudi d'un cas. La resposta general és, primer, que la teoria de Bicchieri de la natura de les normes socials en termes d'expectatives socials ens dóna la clau per entendre la seva força motivacional, de manera que la nostra pregunta es pot reformular com una pregunta per l'origen i l'adquisició de les expectatives socials. La resposta a aquesta pregunta ens remet als mecanismes psicològics de la imitació i la conformitat. En aquest sentit, argumentaré que aquests mecanismes són molt específics, i operen en funció del vincle social, que al seu torn depèn de la necessitat d'establir vincles afectius significatius sobretot al llarg de la infància, però de tota la vida en general. És la necessitat dafiliació allò que ens motiva a imitar no a qualsevol, sinó a aquells amb qui volem mantenir un vincle especial. El resultat és la transmissió de les expectatives i requeriments de les persones de referència; dit d'altra manera, la transmissió de les normes socials. Per posar a prova aquesta hipòtesi, present un estudi empíric sobre compliment de normes durant la pandèmia del covid-19 entre joves. He estudiat en concret la conducta en situacions de conflicte entre normes de diferents referents socials, per mirar d'establir fins a quin punt la conducta és sensible a les expectatives socials percebudes (i fins i tot en contra del propi interès personal), i quines expectatives són les que es prenen en consideració (dels amics, de la família). Els resultats valida linterès del marc teòric adoptat i revelen la força motivacional de les expectatives socials, i la manera com els referents socials que es tenen en compte per decidir quines són les expectatives rellevants són relatius al seu valorafectiu. També mostren diferències conductuals per grups d'edat. Al final de ladolescència, per exemple, es tenen en compte més les expectatives dels amics més que els pre-adolescents, d'acord amb aquest principi del valor afectiu del referent social. Els resultats il·luminen el nostre problema inicial del fes lo que dic, no lo que faig. Les causes de la deshonestati la hipocresia no s'han de cercar en l'egoisme individual, sinó que se relacionen amb la pressió social per comportar-se en contra del propi interès i dels propis valors, i es donen més o menys segons el marge de maniobra dels individus per acreditar que es conformen a la norma. Els resultats també il·luminen la manera en que dissenyar intervencions socials per canviar les normes o per incrementar el seu compliment en un grup social.