La construcció històrica dels paisatges de regadiu a les Illes Balears. Auge, decadència i implicacions ambientals

Resumo

Els canvis en matèria econòmica i territorial succeïts a les illes Balears amb l’arribada del turisme de masses a la dècada de 1960 han provocat una pèrdua de la superfície agrària a favor d’un augment de les masses forestals i del sòl urbanitzat. No obstant, per contra del que es podria pensar, aquest nou model econòmic lligat al turisme no es traduí en un abandó de l’activitat agrària en el seu conjunt. L’agricultura de regadiu experimentà una fase de gran expansió a mida que s’instaurava un model d’economia urbana que s’encarregava de posar fi a les estructures socials i econòmiques de forta tradició agrària, mantingudes durant segles. Els paisatges de regadiu configurats a la segona meitat del segle XX adquiriren una morfologia força distant dels paisatges agrícoles de secà que no podien evitar ser malmesos per la desagrarització causada per la competència amb altres usos i la pèrdua de renda agrària associada a l’encariment dels costos de producció. En cap cas, el regadiu no fou un sistema d’aprofitament agrícola nou a les illes, sinó que el seu origen es remunta a temps molt antics, essent nombroses les mostres de patrimoni hidràulic que evidencien l’origen medieval d’aquest aprofitament a l’arxipèlag. La indagació en fonts múltiples sobre regadiu a les illes ha permès elaborar un treball que ressalta per oferir un recorregut històric a través dels seus paisatges i que culminen en l’elaboració d’una cartografia que convida a analitzar els canvis en matèria de distribució espacial dels paisatges irrigats. L’estructura de la propietat de la terra, els avenços en sistemes hidràulics i un creixement de la població s’han combinat de la manera idònia per a fer créixer les superfícies de regadiu en un moment en que la superfície total agrícola es reduïa. No obstant, des de la dècada de 1990, la superfície de regadiu ha vingut reduint-se a causa de l’obertura del mercat de productes agrícoles a altres països i a les exigències de la política agrària europea de reduir la producció en determinats sectors que pel cas de les illes mantenien un estret vincle amb el regadiu. Amb les expressions auge i decadència es dona per completada l’aproximació a l’evolució dels espais de regadiu a les illes, una evolució segmentada en distintes etapes que pot ser objecte d’estudi científic per mitjà l’observació de les transformacions sobre el paisatge que s’aparellen als múltiples sistemes hidràulics.