Flora i vegetació del territori comprès entre el riu Segre i el Port del Comte (Prepirineus catalans, Lleida)

Resumen

Situat sobre la zona sud-pirinenca del Prepirineus Centrals Catalans, el territori estudiat ocupa una extensió de 363 km2 (projecció mdt), comprès entre els 525 m de l'embassament d'Oliana i els 2380 m del Pedró dels Quatre Batlles, bona part d'ell sota la influència d'un clima axeromèric submediterrani continental, llevat de les parts elevades de clima axèric fred. La població hi és més aviat escassa, l'activitat principal dels quals està relacionada amb les tasques forestals i ramaderes.El catàleg florístic aplega 1058 tàxons agrupats en 114 famílies. D'aquells, 17 amplien la seva àrea de distribució per Catalunya i una vuitantena el seu interval altitudinal. Predomina l'element eurosiberià (45,1 %), seguit de l'element mediterrani (25,4 %) i pluriregional (18,6 %). Es destaca l'abundància d'oròfits (13,6 %) i l'escassetat de plantes boreoalpines (7,6 %).Pel que fa a l'espectre biològic, hemicriptòfits (44,0 %) i teròfits (22,3 %), són els components majoritaris. Segueixen en menor proporció camèfits (13,9 %), faneròfits (11,0 %), geòfits (7,5 %) i hidròfits (1,0 %). Considerem l'existència de 66 tàxons d'interès especial (6,3 % de la flora), dels quals 49 són endemismes del NE de la península Ibèrica i 18 tàxons són inclosos en llistes o llibres vermells. Proposem un total de 19 com d'especial rellevància per a la flora local.Hem reconegut un total de 92 comunitats vegetals i dues més sense categoria sintaxonòmica, repartides en 18 classes. Del total, un 55,4% formen part d'algun dels 22 hàbitats d'interès comunitari presents al territori, quatre dels quals ho són d'interès prioritari.Descrivim una nova subassociació, Festucetum scopariae (Susplugas) Br.-Bl. 1948 antennarietosum dioicae, I proposem canvis de nom per a les següents comunitats: Alysso serpyllifolii-Erinaceetum anthyllidis (Molero & Vigo 1981) Valls 2003 nom. invers. propos. Devis & I. Soriano; Saxifrago longifoliae-Ramondetum myconi Br.-Bl. in Meier & Br.-Bl. 1934 thymetosum palearensis (= Saxifrago-Ramondetum thymetosum vulgaris I. Soriano 1996); Euphrasio strictae-Plantaginetum mediae O. Bolòs 1954 caricetosum humilis (= Euphrasio-Plantaginetum festucobrachypodietosum phoenicoidis Vigo 1979), i Rosmarino officinalis-Lithospermetum fruticosi Br.-Bl. ex Molinier 1934 arctostaphylletosum uvae-ursi (= Rosmarino-Lithospermetum Br.-Bl. ex Molinier 1934 scabioso-rosmarinetosum O. Bolòs 1960).Quan al paisatge vegetal realitzem un estudi des d'un punt de vista altitudinal i des d'un punt de vista fisiogràfic que ens ha portat a diferenciar cinc gran unitats paisatgístiques: La vall de la Móra Comdal, la Ribera Salada, la vall del riu Perles-riu d'Alinyà, la vall de la Vansa i el massís de Port del ComteLa cartografia presentada es composa d'un mapa de vegetació actual format per 1.163 polígons corresponents a 64 unitats de vegetació i tres nivells de complexitat estructural (unitats subsimples, complèxides i mosaics); un mapa de vegetació potencial, amb 430 polígons referibles a 15 unitats estructurades en tres grups (vegetació zonal, vegetación azonal i àrees sense, o gairebé sense vegetació) i un mapa d'hàbitats d'interès per a la conservació, amb 965 polígons distribuïts en 26 categories agrupades en 8 unitats principals.Pel que fa a la conservació del patrimoni natural, les superfícies recobertes per hàbitats d'interès prioritari, comunitari o local, que fan part d'alguns dels espais protegits oscil·len entre el 73 % en el cas de la Reserva de la Muntanya d'Alinyà i el 85,5 %, per a l'EIN Turp-la Valldan.Es proposen mesures per a la gestió i conservació, centrades en la prevenció, en la recerca científica i l'aprofitament sostenible dels recursos naturals. Demanem algun tipus de protecció sobre 19 tàxons i 12 comunitats vegetals, que considerem d'especial interès pel nostre territori. A llarg plaç proposem la reunió dels tres EIN i de la Reserva de la Muntanya d'Alinyà, en un sòl Espai d'Interès Natural denominat Prepirineus Meridionals Catalans.