Ensoñaciones literariascriaturas monstruosas en los relatos fantásticos y prospectivos de Juan Jacinto Muñoz Rengel

  1. Natalia Álvarez Méndez 1
  1. 1 Universidad de León
    info

    Universidad de León

    León, España

    ROR https://ror.org/02tzt0b78

Revista:
Bulletin of Spanish Studies

ISSN: 1475-3820 1478-3428

Any de publicació: 2018

Volum: 95

Número: 4

Pàgines: 303-323

Tipus: Article

DOI: 10.1080/14753820.2018.1449938 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Altres publicacions en: Bulletin of Spanish Studies

Indicadors

Cites rebudes

  • Cites en Scopus: 1 (15-11-2023)
  • Cites en Dialnet Métricas: 1 (03-12-2023)
  • Citas en Web of Science: 2 (01-11-2023)
  • Cites en Dimensions: 0 (07-04-2023)

SCImago Journal Rank

  • Any 2018
  • Impacte SJR de la revista: 0.15
  • Quartil major: Q1
  • Àrea: Literature and Literary Theory Quartil: Q1 Posició en l'àrea: 145/884
  • Àrea: Cultural Studies Quartil: Q2 Posició en l'àrea: 396/1168

CIRC

  • Ciències Socials: B
  • Ciències Humanes: A

Scopus CiteScore

  • Any 2018
  • CiteScore de la revista: 0.2
  • Àrea: Literature and Literary Theory Percentil: 54
  • Àrea: Cultural Studies Percentil: 36

Journal Citation Indicator (JCI)

  • Any 2018
  • JCI de la revista: 1.51
  • Quartil major: Q1
  • Àrea: LITERATURE, ROMANCE Quartil: Q1 Posició en l'àrea: 23/105

Dimensions

(Dades actualitzats a data de 07-04-2023)
  • Cites totals: 0
  • Cites recents: 0

Resum

En la narrativa española actual sobresale la figura de Juan Jacinto Muñoz Rengel, autor de una obra consolidada, reconocida por la crítica y que ha sido traducida a diversos idiomas y publicada en más de una docena de países. Aunque el monstruo no es el motivo central de su ficción, muchos de sus relatos emplean diversas figuraciones del mismo, con el fin de delimitar qué es la realidad y qué es la identidad. Sus criaturas monstruosas, encuadradas en las formas literarias ajenas al realismo, concretamente en la estética fantástica y la prospectiva, nos acercan al lado más oscuro y oculto del ser humano y rompen el equilibrio de nuestra cotidianidad al sobrepasar los límites biológicos, ontológicos, sociales o morales. Con ellas logra ficcionar sus mayores inquietudes, tanto metafísicas y culturales como sociales, políticas, económicas y medioambientales, con las que nos asoma al fracaso del hombre en el avance civilizatorio y en el control del mundo y la tecnología.