Epidemiologia i Patogènia de la Infecció pel Virus de l'Hepatitis E en Porcs a Espanya

Resumen

L'hepatitis E es presenta de forma esporàdica als països industrialitzats i es creu que el porc és el seu principal reservori. La possibilitat que l'origen de l'infecció o el seu manteniment en una regió sigui la població animal cal estudiar-la més a fons a causa que no es coneix de forma clara el risc de transmissió del porc a les persones. D'altra banda, encara no es coneixen exactament els mecanismes d'infecció del virus de l'hepatitis E (VHE) tan a les persones com en els animals. Així doncs, els objectius principals d'aquesta tesi s'han centrat a conèixer els aspectes epidemiològics d'aquesta infecció a la població porcina espanyola i a desenvolupar un model animal que permeti estudiar millor la infecció natural del virus en el porc. Per tal d'assolir els objectius anteriors, es varen dissenyar quatre estudis. En primer lloc, es va dur a terme un estudi serològic retrospectiu amb l'objectiu de conèixer la prevalença de la infecció del VHE en el porc i poder determinar el moment d'aparició de la infecció a Espanya (Estudi I). S'analitzaren un total de 2871 mostres de sèrum corresponents a 208 granges porcines espanyoles des de l'any 1985 fins el 1996. Els resultats demostraren que l'infecció pel VHE ha estat present a la població porcina espanyola almenys des de l'any 1985. El fet que no hi haguessin diferències significatives entre les prevalences al llarg dels anys analitzats, indicava probablement que la circulació del VHE ha estat endèmica a les explotacions porcines des de fa dècades. En segon lloc, per tal de conèixer millor la dinàmica d'infecció i mode de manteniment del VHE a les granges porcines es realitzà un estudi longitudinal prospectiu en sis granges de cicle tancat, amb sistemes de producció i densitats d'animals semblants (Estudi II). Els animals se seguiren fins a escorxador per determinar-ne el percentatge d'infectats i poder valorar el possible risc del VHE per a les persones. Els resultats mostraren que les granges podien tenir dinàmiques d'infecció diferents i que en alguns casos els animals podien arribar a l'edat de sacrifici sent seronegatius però havent-se infectat al final de l'engreix. A l'escorxador, es va detectar el virus en un 12% dels animals, dels quals un 6% eren fetges i l'altre 6% eren bilis. La presència del VHE en aquests òrgans podria representar un risc per a les persones especialment durant la seva manipulació i per la possible contaminació creuada amb altres aliments frescos. En tercer lloc, es comparà l'utilització del suc de diafragma i el sèrum per la detecció d'anticossos, amb l'objectiu d'investigar mètodes de diagnòstic immunològic alternatius pel VHE a l'escorxador (Estudi III). L'anàlisi de les mostres per ELISA anti-IgG demostrà que el sèrum i el suc muscular tenien resultats comparables i que per tant, ambdues podien ser utilitzades pel control serològic del VHE a les granges porcines. La simplicitat de la recollida de la mostra de diafragma a l'escorxador, podria facilitar en un futur el monitoratge de l'estatus de les granges en relació a la infecció pel VHE. Finalment, es dugué a terme una infecció experimental amb l'objectiu d'estudiar la via de transmissió natural en el porc per inoculació oral d'un nombre significatiu d'animals i alhora investigar la possibilitat d'infecció per contacte directe amb animals sentinella (Estudi IV). Els resultats demostraren la dificultat de reproduir la infecció oral del VHE ja que només 4 de 16 animals inoculats desenvoluparen infecció. Per altra banda, els animals que es varen infectar van ser capaços de transmetre amb èxit la infecció per contacte directe a porcs sentinella.